![Tot[e]s a una](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOwf-KYWR5mTu8Mb3J7h8mDcOy_XiD26hOotrIP390jgy_dJpqH-GWwzib6n1df_8HKALOU6H5jCJyGhVNGVVTRDpCVEqVThoaOFiPKB3TJ6jM6JJKwcYMEj_931zg_MrVS078iFhzo6PY/s1600/Cabecera.png)
dimecres, 8 de novembre del 2017
MARIA LA JUEVA
Va viure entre el Segle I i el Segle
III dC a Alexandria, va ser la primera dona alquimista.Considerada com la "fundadora de l'alquímia"
Origen
La identitat de Maria la Jueva ha
arribat lleugerament enfosquida. Alguns l'associaven amb Maria
Magdalena. Els alquimistes del passat creien que era Míriam, la germana
de Moisès i del profeta Aaron, però les proves que donen suport
a aquesta idea són escasses.
La referència més concreta de la
seva existència es dóna gràcies a Zòsim de Panpolis, erudit alquimista
d'Alexandria que al Segle IV dC va recopilar els ensenyaments de
molts iniciats anteriors per formar el que va arribar a ser una enciclopèdia de
l'art hermètic o Hermetisme.
Jordi Sincel·le, cronista bizantí
del Segle VIII, presenta Maria com a mestra de Demòcrit a
qui va conèixer a Memfis (Egipte) en l'època de Pèricles.
L'enciclopedista àrab Ibn an-Nadim la cita al seu catàleg de l'any
879 dC entre els cinquanta-dos alquimistes més famosos, per conèixer la
preparació del Caput mortum. Els àrabs la van conèixer com la “Filla de
Plató”.
També es pensa que “Maria la Jueva”,
a més d'un ser personatge real, podria haver estat una signatura emprada per un
o diversos alquimistes hebreus anteriors a Zòsim de Panòpolis.
Obres
Se sap que Maria va escriure
diversos textos sobre alquímia, encara que cap dels seus escrits han
sobreviscut en la seva forma original; no obstant això, els seus ensenyaments
van ser àmpliament citats per hermetistes posteriors. La seva principal obra
coneguda és “Extractes fets per un filòsof cristià anònim”, també nomenada com
a “Diàleg de Maria i Aros sobre el magisteri d'Hermes”, on estan descrites i
nomenades les operacions que després serien la base de l'alquímia. La leukosis (blanqueig)
i la xanthosis (esgrogueïment), una es feia per trituració i
l'altra per calcinació. En aquesta obra es descriu per primera vegada l'àcid de
la sal marina i un altre àcid que es pot identificar amb l'àcid acètic. També
apareixen diverses receptes per fer or, fins i tot a partir d'arrels vegetals
com la de la mandràgora.
Text adaptat: d’Héctor
Martinez.(14/11/2017).
