ENTREVISTA A UNA INFERMERA

dimarts, 13 de febrer del 2018

Hui anem a entrevistar a Mara Gil Ballester(M.G), una infermera de professió i de vocació. Mara té 43 anys. Va estudiar infermeria a la Universitat de València del 1992 fins al 1995. Ha treballat en diferents hospitals de la província de València i actualment treballa en Umivale, una mútua d’accidents de treball i infermetats professionals.

(E.):Per què vas decidir ser infermera?

(M.G): Al principi no volia ser infermera, volia ser veterinària, quan era més menuda, però després vaig créixer i em va agradar més la professió de la infermeria, encara que en la meua família no n’hi havia ningú infermer, però sempre em va agradar ajudar als demés i fer alguna cosa per millorar la salut i la forma de vida de la gent.

(E.):Perquè vas decidir ser infermera i no metgessa?

(M.G): Perquè en la meua opinió la infermera té un tracte més complet i més directe amb el pacient, el metge explora, diagnostica, fica un tractament... però la infermera també té una part no tan terapèutica, si no que engloba més parts de el cuidat del pacient.

(E.):Et va costar molt la carrera?

(M.G): La carrera quan jo la estudiava durava 3 anys. Era difícil, tota carrera universitària és difícil, però si estudies el que t’agrada pots en tot.

(E.):On treballes i quina és la teua especialitat?

(M.G): Jo treballe en una mútua d’accidents de treball, especialitat com a títol no tinc, perquè la especialitat que hi ha hui en dia és especialitat d’infermera del treball, matrona i salut mental, i jo ixes especialitats no les tinc, però si que la major part del temps em dedique a la part més traumatològica del pacient, accidents de treball i demés.

(E.):Quants pacients reps al dia?

(M.G): No tinc una xifra concreta perquè depenent de la gent, si té un accident o no, ve gent a la clínica o no, però una mitjana de 15 o 20 per jornada de treball.

(E.):Què tipus de cures fas al dia?

(M.G): A lo millor fique un embenatge, una escaiola, suture una ferida, faig una radiografia, punxe algun calmant, cada dia és diferent.

(E.):Quan finalitzes la carrera, ja no tens que estudiar més?

(M.G): No, sempre tens que estar estudiant qualsevol carrera, perquè les coses van millorant i avançant i has d’estar al dia de tècniques manuals i coses que van a eixir.

(E.):Després de vore la part mala del teu treball(pacients morts, sense algún braç, cama...) et segueix agradant?

(M.G): Si, tornaria a ser infermera sempre que poguera, perquè em dona moltes satisfaccions, encara que la part negativa és dura, però et dona experiència de vida.

(E.):Hi ha pacients que tenen por?

(M.G): Si clar, molts pacients tenen por del que vas a fer, però l’explique i es queden més tranquils.

Amb aquesta entrevista hem descovert un poquet més d’aquest món el qual desconeixíem. Vist per les dos bandes la negativa i la positiva.

Text i imatge: Eva G., Jose Mª S., Marcos M. Y Kamil E.