![Tot[e]s a una](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOwf-KYWR5mTu8Mb3J7h8mDcOy_XiD26hOotrIP390jgy_dJpqH-GWwzib6n1df_8HKALOU6H5jCJyGhVNGVVTRDpCVEqVThoaOFiPKB3TJ6jM6JJKwcYMEj_931zg_MrVS078iFhzo6PY/s1600/Cabecera.png)
dijous, 25 de gener del 2018
Teresa Perales es una dona molt lluitadora i escara que ha
perdut la seua mobilitat no ha deixat de somiar a lo gran i ha fet el seu somni
real, perque es una nadadora molt bona.
Masclisme a l'esport
Les medalles obtingudes per nadadores i atletes espanyoles en campionats europeus no són una excepció fruit de l'atzar, sinó una nova confirmació de l'auge del nostre esport femení, no obstant, el medi en el qual s'han de desenvolupar les dones que volen practicar de manera regular i seriosa esport a Espanya no és precari, si no hostil. La participació de les dones en l'esport ha crescut de manera exponencial al llarg dels últims lustres, però la desigualtat de condicions amb els seus homòlegs masculins encara es manifesta en tots els terrenys. El masclisme es lo pitjor. Per aquesta raó volem donar visibilitat a dones que han triomfal a l’esport i una d’elles és: Teresa Perales.
Qui es Teresa Perales
Va nàixer a Saragossa el 29 de desembre de 1975.
Als 19 anys, la saragossana va perdre la mobilitat des de la cintura fins als
peus a causa d'una neuropatia.
Després d'uns mesos molt durs, va assimilar que
havia perdut la capacitat de caminar i es va adaptar a la seua nova situació.
Teresa va aprendre a nadar i en qüestió d'un any va començar a competir. Va
començar a destacar en 1998, quan en els campionats del món de Nova Zelanda.
En els Jocs Paralímpics d'Atenes de l'any 2004 es
va produir l'actuació més destacada fins llavors de Teresa Perales.
Medalles
El 19 de setembre va conquistar la seua primera
medalla en la competició.
L'endemà va conquistar la seua segona medalla, de
bronze.
El 22
de setembre va guanyar l'or en la prova dels 50 metres papallona.
El 27 de setembre va conquistar dues medalles més:
una de plata i una altra de bronze.
La delegació paralímpica espanyola va conquistar 71
metalls: 20 d'or, 27 de plata i 24 de bronze. Espanya va acabar en el sèptim
lloc de la classificació general del medaller.
Va arribar als Jocs Paralímpics de Pequín (Xina)
l'any 2008, on la nadadora aragonesa es va coronar com una de les principals
figures de la cita olímpica amb tres ors, una plata i un bronze, i a més dos
rècords mundials. Va guanyar el nou record i en septembre de 2008 es va
convertir en l'esportista espanyola amb més metalls dels Jocs Paralímpics. Va
ser una gran fita per a la història de l'esport aragonès i espanyol.
En conclusió, l’esport que fem les dones es el
mateix esport que el que fan els homes i les dones també poden guanyar medalles
inclòs més que els homes, a demés tot el món pot fer esport incloses les
persones discapacitades.
Fet per: Alba Portolés, Alejandra Cuberes y Ulises
Ramírez.
Fonts de documentació: Vikipedia, Desigualtat i masclisme en l'esport
